Títulos em Ciências Sociais

Carles Porta torna a la narració d'històries fosques i criminals després de l'èxit de "Tor, tretze cases i tres morts". Relats plens de suspens i intriga que mantindran els oients enganxats.

El discurs polític té dues dimensions, el que es vol dir... i el que realment es diu amb gestos, mirades, postures o fins i tot corbates. La nostra ministra de Metallenguatges Polítics, Patrycia Centeno, se centra en això segon i examina amb lupa la comunicació no verbal a les fotografies d'actualitat. Vingueu mudats.

Mayka Navarro analitza els casos que ocupen les pàgines de crònica negra dels diaris d'ara i del passat.

Portolà és la guia de viatges de RAB Ràdio. Visitem ciutats de tot el món de la mà de catalans que hi resideixen, per descobrir-ne els llocs més destacats.

L’aclamat i malaguanyat escriptor David Foster Wallace reflexiona sobre alguns dels aspectes més importants de la vida en aquest manifest agut i profund. A mesura que busca respostes a preguntes gens senzilles, plasma les seves creences i deduccions sobre la naturalesa humana i dissecciona sense complexos una de les decisions més importants i alhora inconscients que prenem constantment: què pensem del món que ens envolta i de quina manera ho fem. 

El feminisme és més viu, i necessari, que mai i Bel Olid és una de les activistes més compromeses. En aquest assaig breu posa per escrit la discriminació de les dones encara avui, una injustícia més subtil i difícil de detectar que en altres èpoques, però encara poderosa i paralitzadora. També parla dels conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel·ligent, radical, i de vegades sorprenent.

La crisi dels refugiats en primera persona. Per obrir els ulls a la nostra Europa. Després de viatjar fins als camps de refugiats de Grècia, lescriptora Bel Olid ens explica com les persones protagonistes duna de les crisis humanitàries més importants de la història tenen vides molt semblants a les nostres. Perquè els refugiats no són xifres, són milers de vides amb nom i cognoms i amb històries personals que mereixen ser escoltades.

Com som els barcelonins del segle xxi? Som gent extremadament acollidora i orgullosa de la bellesa de la nostra ciutat, com diu Dan Brown a la seva última novel·la, elegants i cosmopolites (els dos últims adjectius ja no són seus), o més aviat resultem gent prudent i recelosa dels seus costums i espais? Som tan moderns, tolerants i avantguardistes com ens pensem, o el nostre progressisme acaba allà on comença el desordre d’aquest turisme que ens envaeix i ens atabala?  

Feminisme i identitat. Un assaig valent i necessari. Poques veus tenen tanta autoritat per parlar de feminisme i identitat com Najat El Hachmi. Més enllà de la seva condició d’immigrant i de filla de família musulmana marroquina, el seu món narratiu és un món de dones. Amb aquest coneixement de primera mà, s’ha format una opinió sobre el que suposa ser feminista avui dia. Per això ha escrit aquest assaig que ara ens narra ella mateixa en audiollibre, per exposar el seu punt de vista i denunciar les múltiples trampes i formes de discriminació que pateixen les dones.

Fins i tot enmig de la foscor, en un dels llocs més durs del planeta, s’hi poden obrir escletxes d’esperança que transformen vides per sempre. Al camp de refugiats de Xatila, al Líban, la llum va entrar amb en Majdi. Aquest pintor de façanes palestí va formar un equip de bàsquet femení per apartar les nenes d’un destí dramàtic que sovint comença amb un matrimoni infantil i acaba en una espiral de maltractaments, drogues i crims d’honor.

Sense pràcticament adonar-nos-en, vam desconnectar de la vida rural amb l'assumpció de no tornar-hi més. Amb el temps, ens hem obstinat a generar un debat que ha confrontat la ruralitat i la urbanitat en uns termes molt simplistes: hem associat el camp i les muntanyes a unes pràctiques antigues marcades per la precarietat i l'aïllament, i les ciutats a la modernitat, al benestar i a la comoditat, que ha exterminat, però tot allò que ha considerat antic, inservible, lent i caduc.

El feminisme és més viu, i necessari, que mai i Bel Olid és una de les activistes més compromeses. En aquest assaig breu posa per escrit la discriminació de les dones encara avui, una injustícia més subtil i difícil de detectar que en altres èpoques, però encara poderosa i paralitzadora. També parla dels conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel·ligent, radical, i de vegades sorprenent. 

Després de viatjar fins als camps de refugiats de Grècia, lescriptora Bel Olid ens explica com les persones protagonistes duna de les crisis humanitàries més importants de la història tenen vides molt semblants a les nostres. Perquè els refugiats no són xifres, són milers de vides amb nom i cognoms i amb històries personals que mereixen ser escoltades.