Episódios

  • El patrimoni musical religiós i litúrgic

    El patrimoni musical religiós i litúrgic
    Jun 23 2025
    Una part molt important del nostre patrimoni musical el formen obres religioses i litúrgiques. Però quina diferència hi ha entre aquests dos tipus de música? Parlem d’això i també de la presència que haurien de tenir aquestes obres en les programacions de concerts del nostre país, d’alguns conjunts i festivals que intenten recuperar-les com ara la Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat, el Festival de Música Antiga dels Pirineus o el Festival Espurnes Barroques; i també d’un postgrau que es posa en marxa ben aviat, amb l’objectiu de donar eines perquè aquest ric patrimoni pugui tornar a sonar en les millors condicions possibles. Una conversa amb Pau Jorquera, coordinador del Postgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic i director de la Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat; i Bernat Cabré, musicòleg i cofundador de Ficta Edicions.
    Imatge de portada:
    Documentació de l'Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona | ©Ateneu Sant Pacià

    Músiques del capítol
    • GAZ, Josep: Ay de mi que me abraso (villancet). Companyia Musical. Josep Cabré, director.
    • VIOLA, Anselm: Kyrie (Missa Alma Redemptoris Mater). Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat. Bach Collegium Barcelona. Pau Jorquera, director.
    • VALLS, Francesc: Tota Pulchra (motet). Companyia Musical. Josep Cabré, director.
    • ANÒNIM: Mariam Matrem Virginem (Llibre Vermell de Montserrat). Escolania de Montserrat. Capella de Música de Montserrat. Punt de Malura. Llorenç Castelló, director.
    Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)
    Assistent de producció: Martí Ferrer
    Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod
    Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.
    Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.

    ENLLAÇOS RELACIONATS
    • Postgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic:
      https://edusantpacia.cat/ca/estudis/master-i-postgrau/postgrau-en-patrimoni-musical-liturgic
    • L’Ateneu Sant Pacià impartirà un nou postgrau en Recerca i Recuperació Integral del Patrimoni Musical Litúrgic, notícia publicada a la Revista Musical Catalana:
      https://www.revistamusical.cat/lateneu-sant-pacia-impartira-un-nou-postgrau-en-recerca-i-recuperacio-integral-del-patrimoni-musical-liturgic/
    • Ateneu Universitari Sant Pacià:
      https://edusantpacia.cat/ca/
    • Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat: https://www.escolania.cat/schola-cantorum/#schola-cantorum/
    • Web de l’IFMuC, Inventari dels Fons Musicals de Catalunya: https://ifmuc.uab.cat/
    • IFMuC, a la recerca dels fons musicals catalans, capítol 27 de Paperets: https://podcast.ficta.cat/paperets/ifmuc-a-la-recerca-dels-fons-musicals-catalans/
    Exibir mais Exibir menos
    1 hora e 4 minutos
  • 550 anys de la Capella de Musica de la Catedral de Girona - 6. La primera meitat del s.XIX

    550 anys de la Capella de Musica de la Catedral de Girona - 6. La primera meitat del s.XIX
    May 27 2025
    Continuem resseguint la història de la capella de música de la seu gironina i ens situem en el període comprès entre els anys 1800 i 1850. Una època marcada per les guerres i també per les desamortitzacions, però on la música i la capella seguien sent importants. Amb l’ajuda de Monti Galdon, musicòloga i doctora en musicologia per una tesi sobre aquest tema, aprofundim en aquells anys, i descobrim també algunes curiositats.
    Imatge de portada:
    Gravat Sortida de la catedral de Girona, 1814.
    Col·lecció Ajuntament de Girona.
    Músiques del capítol
    • COMPTA, Rafael: Saltando y brincando. Villancico burlesco. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.
    • QUILMETES, Carles: Simfonia I. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.
    • COMPTA, Rafael: Te Deum. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.

    Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)
    Assistent de producció: Martí Ferrer
    Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod
    Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.
    Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:
    • Web de la Catedral de Girona: https://catedraldegirona.cat/
    • Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/
    • La música a la catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX, tesi doctoral de Monti Galdon: https://www.tdx.cat/handle/10803/5192#page=1
    • Els mestres de capella de la Catedral de Girona durant la primera meitat del s.XIX, article de Monti Galdon:
    https://raco.cat/index.php/RecercaMusicologica/article/view/42841/51686
    • Els orgueners que treballaren a la Catedral de Girona durant els anys
      1800-1850, article de Monti Galdon:
      https://revistes.iec.cat/index.php/RCMus/article/view/11702.001/60258
    • L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya): https://ifmuc.uab.cat/collection/GirC?ln=ca
    • La música a la Catedral de Girona, article de Josep Maria Gregori:
      https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2019/234561/IFMuC_2019v10_GiC.pdf
    Exibir mais Exibir menos
    34 minutos
  • En el centenari de Josep Cercós

    En el centenari de Josep Cercós
    Apr 29 2025
    Josep Cercós i Fransí és actualment un compositor força oblidat. Enguany, però, probablement en sentireu a parlar perquè se celebra el centenari del seu naixement. Un aniversari que forma part de les Commemoracions oficials que la Generalitat de Catalunya ha previst per a l’any 2025. Qui millor ens pot parlar de Cercós és el seu nebot, Bernat Cabré i Cercós, musicòleg i cofundador de Ficta Edicions. Així, al llarg del capítol, en Bernat ens parla dels seus records de Cercós, i descobrim també els orígens del compositor, quins van ser els seus mestres, com era la seva música, a més d’alguns dels actes previstos al llarg dels pròxims mesos per a recordar-lo.

    Músiques del capítol
    • CERCÓS, Josep: Prestissimo (Sonata). Miquel Villalba, piano.
    • CERCÓS, Josep: Hinamatsuri. Anna Ricci, soprano. Àngel Soler, piano.
    • CERCÓS, Josep: Sarabanda i Giga (Suite Bilbao). Orquestra Ciutat de Barcelona. Odón Alonso, director.
    • CERCÓS, Josep: Clou-me l’Espai (Els bells camins). Josep Cabré, baríton. Miquel Villalba, piano.
    Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)
    Assistent de producció: Martí Ferrer
    Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod
    Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.
    Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:
    • Quatre espais del programa Qui té por del segle XX? dedicats a Josep Cercós al web de Catalunya Música (2014): https://www.3cat.cat/3cat/qui-te-por-del-segle-xx/seccio/josep-cercos-25-anys-despres/5317/
    • Reportatge 25 anys sense Josep Cercós, emès al programa Notes de clàssica de Catalunya Música (2014): https://www.ivoox.com/ndc-25-anys-sense-cercos-audios-mp3_rf_2772283_1.html
    • Partitures de Josep Cercós a l’editorial Tritó: https://www.trito.es/ca/compositors/30183/josep-cercos
    • Partitures de Cercós a l’editorial Clivis:
      https://www.clivis.cat/ca/43_cercos-josep
    • Josep Cercós al web de Commemoracions 2025 de la Generalitat de Catalunya: https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/commemoracions/commemoracions-2025/100-anys-del-naixement-de-Josep-Cercos-i-Fransi
    • Josep Cercós al web l’Associació Joan Manén: https://www.joanmanen.cat/cat/clasics-Josep-Cerc%C3%B3s-90
    • Article sobre Josep Cercós a la Viquipèdia:
      https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Cerc%C3%B3s_i_Frans%C3%AD
    Exibir mais Exibir menos
    52 minutos
  • 550 anys de la Capella de Música de la Catedral de Girona - 5.Els instruments

    550 anys de la Capella de Música de la Catedral de Girona - 5.Els instruments
    Mar 31 2025
    Quina presència han tingut els instruments musicals al llarg de la història de la Capella de Música? Se sap quan hi va haver el primer orgue? Què eren les cobles de ministrers? I els violins, quan es van introduir? Aquestes i altres preguntes trobaran la resposta en aquest capítol, en el qual hi col·laboren Miquel González (organista i professor d’orgue i clavicèmbal al Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida), Josep Borràs (musicòleg, fagotista, baixonista, professor de fagot històric i director del Conservatori de Badalona), Josep Pujol (musicòleg, escriptor i professor a l’ESMUC), Josep Maria Gregori (musicòleg i catedràtic de musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona) i Pau Riuró (organista i director de la Capella de Música de la Catedral de Girona).

    Músiques del capítol:
    • ESPELT, Francesc: Kyrie I To (Missa Doble Major). Andres Cea, orgue.
    • GAZ, Josep: In memoria aeterna. La Caravaggia. Josep Cabré, director.
    • ANÒNIM: Et incarnatus est. La Caravaggia. Josep Cabré, director.
    • REIG, Josep: Precibus Virginis Mariae. La Caravaggia. Josep Cabré, director.
    • MILANS, Tomàs: Suspende, Infelice. Introducció. Laia Frigolé, soprano. La Xantria. Pere Lluís Biosca, director.
    • VIOLA, Anselm: Concert per a baixó obligat. Josep Borràs, baixó. Orquestra Barroca Catalana. Santi Aubert, violí i direcció.
    • GÒNIMA, Manuel: Dolor y amor: drama sacro. Introducción. Música Antiga de Girona.
    • GAZ, Josep: Del glovo celeste. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.
    • GAZ, Josep: Oy que Gerona a Maria. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.
    • GAZ, Josep: La concepción de Maria. Música Antiga de Girona. Albert Bosch, director.
    • CIVIL, Francesc: Díptic montserratí. II. Fantasia. Miquel González, orgue.
    • CIVIL, Francesc: Diverses peces per a harmònium o orgue. V. Ofertori. Miquel González, orgue.
    • PADRÓ, Josep Maria: Elevatio. Miquel González, orgue.Sintonia del podcast: CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)
    Assistent de producció: Martí Ferrer
    Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod
    Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.
    Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:
    • Web de la Catedral de Girona: https://catedraldegirona.cat/
    • Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/
    • El barroc musical gironí, blog de Josep Pujol, nascut a partir del llibre El barroc musical, publicat per la Diputació de Girona l’any 2005: https://barrocmusicalgironi.wordpress.com/
    • El barroc musical a Girona. Una mirada a les fonts, article de Josep Pujol: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/271562/359190
    • L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya): https://ifmuc.uab.cat/collection/GirC?ln=ca
    • La música a la Catedral de Girona, article de Josep Maria Gregori:
      https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2019/234561/IFMuC_2019v10_GiC.pdf
    Exibir mais Exibir menos
    47 minutos
  • El teatre musical català, amb Xavier Albertí

    El teatre musical català, amb Xavier Albertí
    Feb 26 2025
    La recuperació del teatre musical fet en català és encara una de les assignatures pendents del nostre país, tot i alguns projectes duts a terme en els darrers anys. La sarsuela catalana i el teatre líric català han estat sovint ignorats per les grans institucions del nostre país, que les ha subestimat. Per conèixer millor aquesta part important del nostre passat, hem convidat Xavier Albertí, una de les persones que més ha fet aquests últims anys per recuperar aquestes músiques.
    Músiques del capítol

    • GORDÓN, Antoni: “Si us plau per força”
      Begoña Alberdi, soprano. Orquestra Simfònica l’ESMUC; Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), director.
    • PÉREZ, Antonio: “El fill de l’adroguer”, de Pasqua Florida,
      Núria Dardinyà, soprano. Orquestra Simfònica l’ESMUC; Wanda Pitrowska (Xavier Albertí), director.
    • PAHISSA, Jaume: "Des de la infància", de Gal·la Placídia
      Joan Martín-Royo, baríton. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu; Josep Vicent, director - COLUMNA MÚSICA
    • MORERA, Enric: “Sardana”, de La Santa Espina
      Polifònica de Vilafranca. Orquestra Simfònica del Vallès; Rubén Gimeno, director - DISCMEDI
    Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)
    Assistent de producció: Martí Ferrer
    Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod
    Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.
    Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:
    • El llegat del teatre musical català, article de Xavier Albertí al digital Núvol: https://www.nuvol.com/musica/classica/el-llegat-del-teatre-musical-catala-385315
    • Fitxa de Per començar, Sarsuela!, estrenada al TNC al 2014: https://www.tnc.cat/ca/per-comencar-zarzuela
    • Tràiler de Per començar, sarsuela!: https://www.youtube.com/watch?v=CldxIgL0v64
    • Xavier Albertí a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Albert%C3%AD_i_Gallart
    • Entrevista a Xavier Albertí, emesa l’any 2017 en el programa Solistes, de Catalunya Música:
      https://www.3cat.cat/3cat/conversa-amb-el-director-artistic-del-teatre-nacional-de-catalunya-xavier-alberti/audio/951786/
    • L’òpera catalana: síntesi històrica, de Jaume Radigales. Pròleg de Xavier Albertí: https://www.ficta.cat/ca/llibres/392-l-opera-catalana-sintesi-historica-jaume-radigales-9788494610486.html
    • Xavier Albertí a X (Twitter):https://x.com/xalbertig?lang=ca
    Exibir mais Exibir menos
    1 hora e 10 minutos
  • Carles Riera, l'art de compartir i comunicar la música

    Carles Riera, l'art de compartir i comunicar la música
    Jan 29 2025
    Som molts els que recordem amb estima la figura de Carles Riera, gran divulgador musical, clarinetista i pedagog. La seva manera de parlar de música i ensenyar-la va marcar tots aquells qui el van conèixer. I per això teníem moltes ganes de dedicar-li un capítol del nostre pòdcast. Hi participen el fortepianista i professor de piano Josep Maria Roger; el clarinetista, professor d’improvisació en música clàssica i contemporània a l’ESMUC, director d’orquestra i compositor Albert Gumí; i el divulgador musical i arxiver Oriol Padró.

    Imatge del capítol: Carles Riera al Conservatori de Granollers (Josep Garcia - Arxiu Municipal de Granollers)

    Músiques del capítol
    • RUERA, Josep Maria: “Ègloga” d’Empúries, Quatre Poemes Simfònics per a Orquestra i Cobla
      Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC); Antoni Ros Marbà, director - COLUMNA MÚSICA
    • VIVALDI, Antonio: “Allegro” del Concerti con molti strumenti, R. 558
      The English Concert; Trevor Pinnock, director - ARCHIV
    • MOZART, Wolfgang Amadeus: "Adagio" en Fa Major, K. 580a
      Stadler Trio - GLOSSA
    • HAYDN, Franz Joseph: “Finale” de la Simfonia núm. 99
      Orquestra del segle XVIII; Frans Brüggen, director - PHILIPS
    • MARTÍN i SOLER, Vicent: "O quanto un sì bel giubilo" de l’òpera Una cosa rara
      Stadler Trio - GLOSSA
    • MOZART, Wolfgang Amadeus: “Finale” de la Serenata núm. 10 “Gran Partita”
      Nachtmusique; Eric Hoeprich, director - GLOSSA
    Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)
    Assistent de producció: Martí Ferrer
    Assessorament musicològic: Bernat Cabré
    Veu del podcast: Margarida Ullate i Estanyol
    Edició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod
    Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.
    Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.

    ENLLAÇOS RELACIONATS
    • Web de Carles Riera: http://carlesriera.com/
    • Entrevista a Carles Riera, emesa l’any 1993 en el programa “A la manera de…”, de Catalunya Música:
      https://www.3cat.cat/3cat/a-la-manera-de-carles-riera/audio/1054077/
    • Cicle Carles Riera del Teatre-Auditori de Granollers: https://www.teatreauditoridegranollers.cat/ca/cicle-carles-riera.html
    • Ponència “Carles Riera Pujal (1956 - 2009): música i educació musical a Granollers“, d’Oriol Padró Cirera, a la Revista del Centre d’Estudis de Granollers: https://raco.cat/index.php/Ponencies/article/view/396252/504654
    • Article “Deu anys sense Carles Riera”, de Pere-Andreu Jariod, al web de la Revista Musical Catalana (2019):
      https://www.revistamusical.cat/deu-anys-sense-carles-riera/
    • Biografia de Carles Riera al portal Intèrprets catalans històrics https://www.interpretscatalanshistorics.com/cat/ver-Carles-Riera-252
    Exibir mais Exibir menos
    1 hora e 13 minutos
  • 550 anys de la Capella de Música de la Catedral de Girona - 4.Nadal

    550 anys de la Capella de Música de la Catedral de Girona - 4.Nadal
    Dec 19 2024
    Com eren les festes de Nadal a la Catedral de Girona, sobretot durant el barroc? En aquest capítol ho expliquem. Així, parlem de villancets i oratoris, però també del Cant de la Sibil·la i de les Llibertats d’orgue. Amb la col·laboració de Josep Maria Gregori (musicòleg i catedràtic de musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona), Josep Pujol (musicòleg, escriptor i professor a l’ESMUC), Martí Ferrer (director artístic del Cant de la Sibil·la de la Catedral de Girona) i Pau Riuró (organista de la catedral gironina).

    Músiques del capítol
    • VERDALET, Joan: A tan bella flor de lis (Cantata de Nadal) Coral Sant Jordi. Xavier Sans, director.
    • GAZ, Josep: Jácara, Jacarilla de Gusto Companyia Musical. La Caravaggia. Josep Cabré, director.
    • GAZ, Josep: A este Niño que llora (Tono a cuatro vozes al Nacimiento de Cristo) Música Antiga de Girona. Josep Vila i Casañas, director.
    • BALIUS, Jaume: Oratorio a Santo Tomás de Aquino (fragment)
      Música Antiga de Girona. Josep Vila i Casañas, director.
    • ANÒNIM: Tengan silencio Música Antiga de Girona. Josep Vila i Casañas, director.
    • ANÒNIM: Cant de la Sibil·la (fragment) Ariadna Mari Manotas (soprano), GiroNins i Capella Polifònica de Girona, Cobla de Ministrers de Girona, Martí Ferrer (director)
    • CIVIL, Francesc: Variacions sobre la nadala ‘El pastor i la mare de Déu’ Miquel González, orgue.
    Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)
    Assistent de producció: Martí Ferrer
    Assessorament musicològic: Bernat Cabré
    Veu del podcast: Margarida Ullate i Estanyol
    Edició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod
    Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.
    Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:
    • Web de la Catedral de Girona: https://catedraldegirona.cat/
    • Web de l’Arxiu Diocesà i l’Arxiu Capitular de la Catedral: https://www.arxiuadg.org/
    • El barroc musical gironí, blog de Josep Pujol, nascut a partir del llibre El barroc musical, publicat per la Diputació de Girona l’any 2005: https://barrocmusicalgironi.wordpress.com/
    • El barroc musical a Girona. Una mirada a les fonts, article de Josep Pujol: https://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/271562/359190
    • L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona al web de l’IFMuC (Inventari de Fons Musicals de Catalunya): https://ifmuc.uab.cat/collection/GirC?ln=ca
    • La música a la Catedral de Girona, article de Josep Maria Gregori:
      https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2019/234561/IFMuC_2019v10_GiC.pdf
    • El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona https://podcast.ficta.cat/paperets/el-cant-de-la-sibilla-a-la-catedral-de-girona/
    Exibir mais Exibir menos
    41 minutos
  • El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona

    El Cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona
    Dec 16 2024
    Una tradició nadalenca que s’ha anat recuperant aquests últims temps, al nostre país i més enllà, és sens dubte la del Cant de la Sibil·la, que té lloc la Nit de Nadal en moltes localitats arreu dels Països Catalans. Cadascuna de les versions té les seves característiques pròpies, ja sigui pel lloc on es fa, el moment en què s’interpreta, el format de la celebració, la música i l’acompanyament musical, o bé l’ambientació i el vestuari que s’utilitza. És el cas del que s’interpreta a la Catedral de Girona, recuperat no fa gaire i que amb pocs anys ha arrelat amb força. De les singularitats d’aquesta versió i del seu procés de recuperació en parlem amb Martí Ferrer, director de la Capella Polifònica de Girona, i director artístic del Cant de la Sibil·la de la Catedral de Girona.

    Imatge del capítol: Representació d’El cant de la Sibil·la a la Catedral de Girona (2023). © Àngel Almazan

    Músiques del capítol
    • EL CANT DE LA SIBIL·LA segons l’Ordinarium Sacramentorum secundum laudabilem ritum Diocesis Gerundensis imprès el 1550. Ariadna Mari Manotas (Sibil·la); GiroNins; Capella Polifònica de Girona; Cobla de Ministrers de Girona; i Martí Ferrer (director).
    • EL NOI DE LA MARE, nadala tradicional catalana harmonitzada per Josep Ollé i Sabaté. GiroNins; Capella Polifònica de Girona; Pau Riuró (orgue) i Martí Ferrer (director).
    Sintonia del podcast:CIVIL, Francesc. Peralada IV: Nimfes en el jardí Intèrpret: Miquel Villalba (piano)
    Assistent de producció: Martí Ferrer
    Assessorament musicològic: Bernat CabréVeu del podcast: Margarida Ullate i EstanyolEdició, guió i presentació: Pere-Andreu Jariod
    Si voleu més informació sobre aquest i altres capítols, la trobareu a la pàgina web podcast.ficta.cat.
    Per contactar amb nosaltres, ens podeu escriure a podcast@ficta.cat.

    ENLLAÇOS RELACIONATS:
    • Web de GiroNins: https://www.gironins.cat
      Web sobre el cant de la Sibil·la a la Catedral a Girona i el seu projecte pedagògic: https://www.polifonicadegirona.cat/el-cant-de-la-sibilla/
    • Llibre Sibil·la i l’espasa de la fi del món: https://www.ficta.cat/ca/llibres/409-sibilla-i-lespasa-de-la-fi-del-mon-mar-bosch-oliveras-9788412630558.html
    • Article de Martí Ferrer sobre el cant de la Sibil·la: https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=39213&url=el-cant-sibila-tradicio-transgressio-creacio.htm
    • Ordinari de la Catedral de Girona de 1550 a Memòria Digital de Catalunya: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/llibimps16/id/62678
    Capítol de Paperets dedicat a El cant de la Sibil·la amb Maricarmen Gómez Muntaner: https://podcast.ficta.cat/paperets/el-cant-de-la-sibilla-origen-i-recuperacio-duna-antiga-tradicio/
    Exibir mais Exibir menos
    35 minutos