repertori: claudia cantisani i petra magoni - l'uomo del si dub libitum - la amapola alika i mefe - de donde ponga los pies tribade - sagrada familia la muchacha i el propio junte - vengo laíz & the new love experience - take em sara santes i tesa - dona de classe (outro) iseo & dodosound - volando high paw x moistune - a conversinha alana - xota (de juapita) las icónicas - no, nanay queralt lahoz - la prueba (gata cattana) tribade & elane - entre dos aguas mefe - querida amiga 6 riales - rompiendo muries acordeireta - canto de esperanza --------------------------------------- en la setmana per la eliminació de totes les violències masclistes hem preparat una sessió de dones que ens contaran i contaran la seua d'estils i puestos diferents per recordar que s'ha d'acabar aquest terrorisme al món son més de cinquanta mil les dones assassinades cada any per les seues parelles o exparelles a l'estat espanyol portem enguany 83 feminicidis i altres assassinats de dones 199 mil denúncies per violència de gènere actualment, més de 1o5.ooo casos actius, 1o5 mil dones que es troben sota protecció al sistema viogén, amb milers de dones i menors encara en situació de vulnerabilitat. darrere de cada dada hi ha vides i històries que ens interpel·len cada feminicidi és una alerta ignorada, una vida perduda per la negligència institucional i social mitjans del sistema defensen als violents que neguen tota aquesta violència i el sistema no funciona per que els que han de defendre a les dones, jutges, i membres dels gossos de seguretat són perillosament masclistes de fet el col·lectiu més nombrós entre els assassins són militars i membres i exmembres de les forces de seguretat de l'estat que tenen les armes i el monopoli de la violència les institucions que haurien de garantir drets es converteixen en agents d’exclusió, aprofundint la precarietat i l’exposició a altres violències diuen que les xiquetes maduren més ràpid i NO: les xiquetes són castigades abans, culpades abans, sexualitzades abans, controlades abans, assetjades abans, responsabilitzades abans per això, les xiquetes no tenen més remei que espavilar les primeres segueix el comunicat de la cgt: les violències masclistes són estructurals i adopten múltiples formes. una de les més cruels és la violència vi- cària, utilitzada com a càstig i control mitjançant el dany a les criatures o a les persones estimades. cal garan- tir amb urgència la protecció real de la infància i el seu dret a ser escoltada, situant sempre el seu benestar al centre. la seva protecció no pot dependre de voluntats individuals, sinó de polítiques públiques fermes, amb recursos suficients i una perspectiva feminista. prou de revictimitzar-les! la responsabilitat és de qui les deixa desemparades, sota el poder dels seus agres- sors, i de qui calla o fa veure que no ho veu. les violències interseccionals colpegen amb més força a qui el sistema patriarcal i capitalista fa encara més vulnerables: dones migrants, racialitzades, lgtbiqa+, amb cossos no normatius, gent gran, amb discapa- citat o en situació de dependència, així com dones cuidadores, que també afronten la violència en totes les seves formes —també la institucional— cada dia. visibilitzar aquestes realitats i actuar des d’una perspectiva inclusiva i transformadora no és una opció: és una necessitat. la interseccionalitat és clau per construir respostes que no deixin ningú enrere. des de cgt denunciem la violència institucional que revictimitza, invisibilitza o desatén. les institucions que haurien de garantir drets es converteixen en agents d’exclusió, aprofundint la precarietat i l’exposició a altres violències. centrar el focus en les víctimes no ha funcionat: posem-lo en els agressors. a ells s’ha d’adreçar la denúncia social, la culpa i la vergonya. reclamem recursos públics, formació feminista, acompanyament integral i autonomia real per a totes les persones que sobreviuen a la violència. i exigim que l’educació i la formació siguin pilars fonamentals de qualsevol política pública contra les violències masclistes. la violència masclista també es reinventa a les xarxes socials, reproduint entre la joventut els mateixos patrons de dominació i submissió. l’assetjament, la vigilància i la humiliació digital són noves formes de control patriarcal que reforcen la desigualtat. l’exposició constant a continguts masclistes, al culte al cos i a vides irreals amplifica el missatge de violència, subordinació i una utopia reaccionària disfressada d’elecció. exigim una resposta col·lectiva: prevenció real, educació afectivosexual i alfabetització digital amb pers- pectiva feminista per desmuntar-les, i que les plataformes digitals assumeixin la seva responsabilitat da- vant d’aquestes violències. les guerres i els genocidis, com el que pateix el poble palestí, així com els desplaçaments forçats, són expres- sions...
Exibir mais
Exibir menos
Jan 14 202655 minutos
Jan 7 202657 minutos
Dec 31 202558 minutos
Dec 24 202558 minutos
Dec 17 20251 hora
Dec 10 20251 hora e 1 minuto
Dec 3 202558 minutos
Nov 26 202558 minutos