hui dediquem l'emissió al cantautor remigi palmero que faltà el passat 24 de gener, un dia després de complir 76 anys, a alginet, on va néixer i ha viscut durant molts anys ens ha deixat una discografia breu que tingué una influència decisiva en l'escena musical del país, pioner del pop mediterrani mestís, popular i valencià; el seu era un llenguatge musical propi on menejava amb desimboltura cançó popular, folk, blues, jazz i funk per dir la seua sentirem complet el seu primer disc, humitat relativa de 1979, que esdevingué un àlbum de culte etiquetat com a 'pop mediterrani' o 'rock mediterrani' palmero començà a principis dels anys seixanta com a membre d'els 5 xics, dins de l'escena pop valenciana durant els anys seixanta i setanta. feien temes propis i versions, més en castellà, però alguns en valencià o anglès. remigi hi era el cantant i guitarrista de la banda, junt a josé manuel ballester, antonio piza, ramón asensio, josé llusar i vicente gay després de fer la puta mili, va deixar la banda per compondre les seues pròpies cançons. el seu primer àlbum en solitari va ser humitat relativa (publicat al seguell put-put / zafiro, 1979), enregistrat als recentment oberts estudios tabalet, amb músics com julio bustamante, tico balanzá (el germà de bustamante). produïren un àlbum de fusió, amb sons flamencs, mediterranis i més explicava remigi: "havia preparat maquetes de les cançons de humitat relativa per a un grup de tres o quatre músics, però tres dies abans de començar a gravar, va arribar a ma casa, enviada per la creu roja, una família de vuit o deu guineans que havien fugit de la persecució i la massacre al seu país. entre ells hi havia el teclista pepe dougan i altres músics. al final, més de vint instrumentistes van participar en la gravació, i humedad relativa es va convertir en una producció acústica de músiques del món. tinguérem la sort de fer fusió abans que ningú per casualitat." junt a julio bustamante i tico balanzá, formaren in fraganti, amb la estètica new wave de la època. a l'estudi només gravaren un parell de senzills, "no tengo nada" i "plata negro" (1983) i "si fueras tú" i "hotel universo" (1984) el segon àlbum en solitari de remigi provisions (1987) amb cançons més properes al pop, més senzilles i sense perdre de vista la pista de ball seguí afuera adentro (1989), amb lletres íntegrament en castellà per primera vegada, que va fer en col·laboració amb terminal sur (el grup de miquel gil després de deixar al tall i abans de la seua carrera en solitari) anys més tard va publicar línea de foc (1994) i, molt més tard, sense comentaris (2oo9) del que sentirem quatre o cinc talls -------------------------fonts: entrevista 2o24 en enderrock https://ca.uncyclopedia.info/wiki/Palmero
Exibir mais
Exibir menos
Apr 15 202656 minutos
Apr 8 202655 minutos
Apr 1 202658 minutos
Mar 25 202657 minutos
Mar 18 202658 minutos
Mar 11 202656 minutos
Mar 4 202653 minutos
Feb 25 202657 minutos