Títulos em Literatura e Ficção

Ferran Torrent torna amb una novel·la on ningú és qui diu ser Som a l'any 1966 i l'hotel Metropol de València rep visitants de tota mena, des d'Ava Gardner, farta de la vida a Madrid i de la hisenda espanyola, que hi arriba disfressada de milionària, fins a un agent soviètic que torna a la seua ciutat natal amb una missió secreta. A l'hotel, a més, hi treballa una telefonista que a les nits, quan creu que ningú no la sent, manté llargues converses eròtiques amb un amant que no l'ha vista mai.

PREMI RAMON LLULL Una novel·la que transcendeix en cada pàgina, amb una narrativa que emociona, provoca i inspira. Cal deixar d'enyorar per començar a viure. La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l'escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l'opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l'Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît.

Què conté que sigui tan valuós un llibre custodiat ensecret al llarg de generacions? Des del segle xiii als confins d’Occitània fins a la cartoixa d’Escaladei al segle xvi, El llibre daurat ressegueix la història que comença amb l’Arnau Feiner i el seu fill Genís i l’ideal que persegueixen: curar els malalts. Per fer-ho volen combinar els remeis tradicionals que coneixen les dones amb el nou saber mèdic que s’obre pas a les universitats.

La fita més alta en la trajectòria literària de Marta Orriols. "Commovedora, subtil, delicada, honesta: així és l'escriptura de Marta Orriols". Laura Ferrero. "L'escriptora Marta Orriols és una sensible retratista de les relacions humanes". Anna Carreras. La Joana té l'estímul i la incertesa d'un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d'art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l'exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura.

Quatre històries basades en fets reals que parlende la vida, de la mort, de la maternitat, de la malaltia,de l’amor i de totes les contradiccions humanes. Un lloc recòndit davant la mar. Dues desconegudes. Una malaltia i l’acom-panyament a la mort. Un relat de descoberta, de noves mirades i de comles herències familiars pesen massa en les decisions. Una meditació sobre lesrelacions i l’amor quan la vida s’acaba.En el poble clivellat pel riu de la segona història, hi viuen dones que sóncom volcans. Fortes, perseverants, incontrolables, càlides, potents. Foc iterra.

Dotze narracions punyents basades en fets reals… i una que ben bé ho podria ser. Quan la realitat reclama convertir-se en matèria literària se li ha de fer cas. I per això han pres forma aquests 12 + 1 relats ordenats en cronologia històrica que es llegeixen, és clar, des de l’ara mateix. La manipulable por de les masses? Per exemple. O la violència contra les dones, o les guerres que sempre castiguen els pobres, o la corrupció política, o la injustícia dels aparells de justícia.

Premi Proa de Novel·la 2024 La polèmica història d'amor de Mercè Rodoreda i Armand Obiols. Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s'obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders... Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.

Una novel·la mordaç i brillant que captura l’energia dels vint anys i el caos de les primeres vegades."Si mai has estimat la persona equivocada, o la persona correcta en el moment equivocat... En resum, si mai has estat jove, t’encantarà El factor Rachel tant com a mi." - Gabrielle Zevin, autora de Demà, i demà i demà.La Rachel és al darrer curs de la Universitat, treballa en una llibreria i viu amb el seu millor amic, en James, en una casa que cau a trossos.

Després de la guerra civil, i en un petit indret del País Valencià, cinc homes són salvatgement executats una nit i soterrats en una fossa comuna. Ningú no sap el parador concret dels cossos fins que, setanta anys després, l'arqueòloga Júlia Ardid i el seu jove equip intentaran descobrir on són els cadàvers i qui va assassinar aquells homes per tal de fer justícia i treure a la llum les seves restes.

Tot va començar amb aquella visita al psiquiatre, aquell home sàdic. Perquè ella necessitava desfer-se de l'esgarrifós fantasma del seu marit que la perseguia aterridorament i, un cop mort, tornava a fer-li pre-sent tothora aquell passat anihilador que li calia oblidar. Un bon pretext que a mida que va avançant la narració ens aboca cap a un seguit d'esdeveniments que es precipiten un rere l'altre.

Allà a l'avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, es troba l'Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges.

Una edició exclusiva del clàssic de Delphine de Vigan: perquè viure és saber dir gràcies. La bonica història de la Michka: "T'has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Unes gràcies de veritat. L'expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute". Una novel·la que és un cant a la vellesa i als llaços de lleialtat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. La Michka, una dona gran, va perdent l'habilitat per parlar i ha de lliurar-se a l'evidència: ja no pot viure sola.

La Suzu viu sola en una gran ciutat japonesa, on se sent insignificant, gairebé invisible. Després que la facin fora de la feina, comenc¸a a treballar en una empresa especialitzada en la neteja de cases de persones que moren soles, fenomen cada cop més habitual a la societat urbana del Japó. La Suzu empre'n les seves noves tasques, que exigeixen pacie'ncia, respecte i cura-a més d''un estó- mac fort-, amb resignació i, de mica en mica, s''adona que el tracte diari amb la mort comenc¸a a soscavar el mur que la separava dels altres.

Torna Martí Gironell amb la història de supervivència d'un símbol català: Montserrat.Quan esclata la Guerra Civil el juliol del 1936, el jove orfe Benet Nomdedéu, de només onze anys, es queda a l'escolania de Montserrat mentre els altres monjos i escolanets abandonen la muntanya. Sense un altre lloc on anar, en Benet és acollit per Carles Gerhard, el comissari de Montserrat, i la seva família. L'abadia es transforma en hospital, impremta, centre cultural i lloc de refugi per ordre del govern de la Generalitat de Catalunya.

El Cafè de la Granota són catorze contes plens de gràcia i tendresa, i de misèria i desgràcies, i és també el primer llibre que Moncada va dedicar íntegrament a recrear la Mequinensa perduda sota el pantà de Riba-roja. Esperonat encara per Calders, que no es cansava d’animar-lo —“continua produint ‘granotes’ d’aquesta categoria i ens faràs contents a tots”, li diu a les cartes que clouen aquest volum—, i amb una llengua afinada, rica, divertida i vivíssima, Moncada treu a la palestra un enfilall de personatges dispars, rics i pobres, mesquins i ingenus, saberuts i ignorants, per fer-los girar en un calidoscopi alhora cru i entendridor.

"Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament. Lo futur és un bufet lliure infinit, és tot teu, és inabastable, és etern, i morir-te et passarà, però en una altra vida. Hi ha gent que ja ho sap, que ho té fotut, perquè han tingut la mala sort d’haver nascut en un país en guerra o un entorn desfavorable. En este món de merda per desgràcia en tenim milions i milions i milions d’exemples, de xiquets amb un futur complicat. Però no era el meu cas. Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m’aniria de cara."

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen.

En un nou exercici de narrativa magistral de Colm Tóibín, ens reunim amb Eilis Lacey, l’heroïna dels seu gran èxit de vendes Brooklyn. Vint anys després dels fets, als anys setanta, Eilis està vivint amb el seu marit, Tony Fiorello, i els seus fills en una casa a Long Island, massa a prop dels seus sogres. Una notícia impactant impulsa Eilis de tornada a Irlanda, a un món que ella creia que feia molt de temps que havia deixat enrere i maneres de viure, i estimar, que creia haver perdut per sempre.

Premi Ramon Llull 2024. Una novel·la inoblidable sobre el poder de redempció de la música. El protagonista de la novel·la troba el piano de so vellutat que sempre havia volgut en una petita botiga del barri de Gràcia. En Janusz Borowski, un home misteriós nascut en un bosc a l'est de Polònia, l'adverteix que es tracta d'un piano molt especial que ha de cuidar. El piano de cua, amb el número de sèrie 31887, és un Grotrian-Steinweg construït a Brunsvic (Alemanya) l'any 1915.

A la memòria de la protagonista d’aquest llibre es barregen els records viscuts amb aquells altres només escoltats d’esquitllada en dinars familiars, en converses a porta tancada i en el silenci de les paraules no dites. Can Sunyer, cau d’oblit i d’històries, de persones, records i objectes que ja no hi són, és al bell mig d’aquesta mitologia familiar que és Aquella nena de les paraules, en el fons un relat sobre els silencis que van impactar la vida d’una nena des de ben aviat. I és que, després de la guerra, els silencis i els buits en la història s’havien tornat més profunds i difícils.