Títulos em Gênero Ficção

La novel·la que va consagrar Han Kang com una de les grans autores del segle: una lectura pertorbadora i transformadora. La vegetariana narra la història d'una dona, la Yeonghye, que per la simple decisió de no tornar a menjar carn converteix una vida normal en un malson pertorbador. Narrada a tres veus, explica el despreniment progressiu de la condició humana d'una dona que ha decidit deixar de ser allò que l'obliguen a ser.

L'Anton Bellart veu com la seva vida fa un tomb inesperat després de l'èxit del seu primer llibre. Empès per un editor expert, es proposa escoltar una novel·la mentre intenta trobar el seu lloc en un món literari tan fascinant com exigent. La Sílvia Cors, una autora que sembla posseir ja un estil propi, esdevé una persona essencial en aquesta nova etapa. El matrimoni, la paternitat i l'afany de destacar, aviat porten l'Anton a descobrir la fragilitat de l'equilibri entre la creació i la vida personal.

Camí de sirga és un quadre de Brueghel on cada personatge pogués parlar. El llibre comença amb l’enderrocament de la casa número 20 de la baixada de la Ferradura, que desencadena la fi de la vila vella de Mequinensa. Però aquesta explicació simple es trenca de seguida. ¿Com mor un poble? Més que erigir mitologies de circumstància, Moncada fa sonar l’orquestra de destins dels que hi vivien.

La dolça existència és l'indret just on la realitat es troba amb la ficció «la fantasia, allà on tot té solució, on res dolent pot succeir, on les persones mai deceben i els herois mai traeixen». Un relat travessat per la cerca de la bellesa i el pes de la memòria. El vent i la llum daurada de Cadaqués, els matins al Casino, el magnetisme dels actors i productors, el flirteig, els restaurants de platja, els llibres de capçalera... Tot es barreja en un vaivé constant entre realitat i invenció, entre passat i present, entre allò que es viu i allò que es recorda.

PREMI RAMON LLULL Una novel·la que transcendeix en cada pàgina, amb una narrativa que emociona, provoca i inspira. Cal deixar d'enyorar per començar a viure. La Lena és una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l'escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l'opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix emprendre un viatge inesperat amb l'Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît.

La fita més alta en la trajectòria literària de Marta Orriols. "Commovedora, subtil, delicada, honesta: així és l'escriptura de Marta Orriols". Laura Ferrero. "L'escriptora Marta Orriols és una sensible retratista de les relacions humanes". Anna Carreras. La Joana té l'estímul i la incertesa d'un càrrec nou com a responsable de la restauració i conservació de les obres d'art del MNAC, dos fills adolescents que comencen a fer la seva i, anys després de la separació, la petició de divorci de l'exmarit, que vol casar-se amb una dona de qui espera una criatura.

Quatre històries basades en fets reals que parlende la vida, de la mort, de la maternitat, de la malaltia,de l’amor i de totes les contradiccions humanes. Un lloc recòndit davant la mar. Dues desconegudes. Una malaltia i l’acom-panyament a la mort. Un relat de descoberta, de noves mirades i de comles herències familiars pesen massa en les decisions. Una meditació sobre lesrelacions i l’amor quan la vida s’acaba.En el poble clivellat pel riu de la segona història, hi viuen dones que sóncom volcans. Fortes, perseverants, incontrolables, càlides, potents. Foc iterra.

Dotze narracions punyents basades en fets reals… i una que ben bé ho podria ser. Quan la realitat reclama convertir-se en matèria literària se li ha de fer cas. I per això han pres forma aquests 12 + 1 relats ordenats en cronologia històrica que es llegeixen, és clar, des de l’ara mateix. La manipulable por de les masses? Per exemple. O la violència contra les dones, o les guerres que sempre castiguen els pobres, o la corrupció política, o la injustícia dels aparells de justícia.

Una novel·la mordaç i brillant que captura l’energia dels vint anys i el caos de les primeres vegades."Si mai has estimat la persona equivocada, o la persona correcta en el moment equivocat... En resum, si mai has estat jove, t’encantarà El factor Rachel tant com a mi." - Gabrielle Zevin, autora de Demà, i demà i demà.La Rachel és al darrer curs de la Universitat, treballa en una llibreria i viu amb el seu millor amic, en James, en una casa que cau a trossos.

Allà a l'avinguda del Tibidabo, per on circula el vell Tramvia Blau entre mansions modernistes imponents, es troba l'Harem, un prostíbul ben exclusiu que ja en temps del franquisme havia estat molt popular: el més luxós de la ciutat, amb portes daurades, càmeres de vigilància, vitralls de colors, cortinatges i tapissos, i replet de refugis, amb sales clandestines i passadissos secrets. Tan secrets com els misteris que amaguen també bona part dels seus personatges.

Una edició exclusiva del clàssic de Delphine de Vigan: perquè viure és saber dir gràcies. La bonica història de la Michka: "T'has demanat mai quantes vegades a la vida havies dit gràcies de debò? Unes gràcies de veritat. L'expressió de la teva gratitud, del teu reconeixement, del teu deute". Una novel·la que és un cant a la vellesa i als llaços de lleialtat i afecte que devem a les persones que han format part de la nostra vida. La Michka, una dona gran, va perdent l'habilitat per parlar i ha de lliurar-se a l'evidència: ja no pot viure sola.

La Suzu viu sola en una gran ciutat japonesa, on se sent insignificant, gairebé invisible. Després que la facin fora de la feina, comenc¸a a treballar en una empresa especialitzada en la neteja de cases de persones que moren soles, fenomen cada cop més habitual a la societat urbana del Japó. La Suzu empre'n les seves noves tasques, que exigeixen pacie'ncia, respecte i cura-a més d''un estó- mac fort-, amb resignació i, de mica en mica, s''adona que el tracte diari amb la mort comenc¸a a soscavar el mur que la separava dels altres.

"Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament. Lo futur és un bufet lliure infinit, és tot teu, és inabastable, és etern, i morir-te et passarà, però en una altra vida. Hi ha gent que ja ho sap, que ho té fotut, perquè han tingut la mala sort d’haver nascut en un país en guerra o un entorn desfavorable. En este món de merda per desgràcia en tenim milions i milions i milions d’exemples, de xiquets amb un futur complicat. Però no era el meu cas. Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m’aniria de cara."

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen.

En un nou exercici de narrativa magistral de Colm Tóibín, ens reunim amb Eilis Lacey, l’heroïna dels seu gran èxit de vendes Brooklyn. Vint anys després dels fets, als anys setanta, Eilis està vivint amb el seu marit, Tony Fiorello, i els seus fills en una casa a Long Island, massa a prop dels seus sogres. Una notícia impactant impulsa Eilis de tornada a Irlanda, a un món que ella creia que feia molt de temps que havia deixat enrere i maneres de viure, i estimar, que creia haver perdut per sempre.

A la memòria de la protagonista d’aquest llibre es barregen els records viscuts amb aquells altres només escoltats d’esquitllada en dinars familiars, en converses a porta tancada i en el silenci de les paraules no dites. Can Sunyer, cau d’oblit i d’històries, de persones, records i objectes que ja no hi són, és al bell mig d’aquesta mitologia familiar que és Aquella nena de les paraules, en el fons un relat sobre els silencis que van impactar la vida d’una nena des de ben aviat. I és que, després de la guerra, els silencis i els buits en la història s’havien tornat més profunds i difícils.

Milena Busquets continua la seva missió d’explicar el món, o almenys una part del món, a través de la seva vida i les experiències d’una dona privilegiada en una part privilegiada del món. Barcelona, Cadaqués, fills, nòvios, amants, amistats, el sector editorial en què va néixer, l’experiència d’intentar escriure sense impostura, la llarga ombra de la seva mare morta, el temps que passa, l’èxit, la por, el sexe, la solitud i la llibertat.

Flotes, això és el màxim que has aconseguit. Tens mitja feina, una habitació rellogada i un títol que acredita que ets dels que no poden caure. Però caus. El risc ha entrat a la teva vida sense que el veiessis venir. D’un dia per l’altre tot allò que no et podia passar esdevé real: perds el sostre, perds la feina i et parteixen la cara. Fins a quin punt tenir un sostre i una feina defineix la societat en què vivim, ho sap la protagonista d’Ocàs i fascinació: la seva aventura comença quan perd totes dues coses. A ella, que havia seguit les normes del joc, no li tocava caure.

Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l'amistat en un món abocat al col·lapse. La Rita viu a la Colònia, dalt d'un cim on homes cansats buiden una mina a punt d'esgotar-se. Des d'allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d'una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei. Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà.

"Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això." Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.