Títulos em Ficção Científica

A principis del segle XXI, Berlín es troba en mig d’una revolució apocalíptica contra el poder vigent, entre, per una banda, un grup d’alemanys vinculats a moviments antisistema que volen reactivar l’antiga RAF dels anys 70 disposats a atemptar contra una multinacional alemanya i, per l’altra, un grup de gallecs que volen aprofitar l’interès mediàtic i reivindicar la seva posició davant d’una societat que els margina i els manté en la clandestinitat.

Què passa quan la naturalesa i la realitat canvien de la nit al dia? Què hem de fer quan res no és el que sembla? Janowitz és un lloc diferent que deixarà d’existir perquè hi conviuen persones i criatures estranyes que ho estan posant tot en perill. Un grup organitzat pretén donar pas a un nou ordre i són els únics que poden evitar que Janowitz desaparegui.

Una guerra imminent que canviarà el curs de la història està a punt de començar. Però això l'Axel no ho sap. L'únic que té per segur és que els seus pares s'han divorciat i ell ha hagut de mudar-se al barri de Gràcia. Sap també que ara ja no pot veure la Nàdia i que la troba a faltar. Quan l'Odin, el seu tiet misteriós de Suècia, arriba a Barcelona, l'Axel comença a viure uns altres canvis, molt més angoixants, en el seu propi cos. Una transformació que el prepararà, sense ell saber-ho, pel combat que està a punt d'assolar la ciutat.

Barcelona és l'epicentre de la batalla que canviarà el curs de la història i ara que tots els habitants de la Terra s'han sumit en un son glaçat, el risc de perdre-ho tot és més elevat que mai. L'esperança s'ha esgotat i només queden dues figures, al centre de la ciutat, lluitant per evitar la setena extinció massiva. Mentre el Ragnarök explota, l'Axel i l'Odin hauran de trobar totes les respostes que han estat buscant. Ja ha esclatat la guerra que ho canviarà tot.

La guerra ha començat i Barcelona ara és una ciutat postapocalíptica, destruïda en la batalla entre l'Axel i el seu tiet Odin. Mentre els dos bàndols agafen forces, una calma tensa s'instal·la a la metròpolis. Per una banda, l'Axel encara està preocupat pels nous poders adquirits. Per l'altre, l'Odin ha de controlar els homes llop que ha convertit en un exèrcit. Dues versions d'una mateixa història que s'entrellacen mentre la guerra espera, pacient, a l'últim combat.

Un ja no tan jove aspirant a escriptor, a qui la rutina i la necessitat de guanyar-se la vida han fet desistir de les seves aspiracions, descobreix que han plagiat un dels seus vells textos de joventut. Com pot aconseguir que els altres creguin en el que diu quan ni ell mateix s'atreveix a creure-ho? Això resulta especialment difícil si el suposat plagiari és un autor mort fa un segle i mig.

Una novel·la amb un punt de partida apassionant que juga amb els girs argumentals amb mestratge i que, a més, està farcida de referències literàries i culturals. Amb tots aquests ingredients, Pastor ens presenta Farishta, que amb divuit anys acabats de fer, se’n va a treballar en un complex d’illes privat de la Polinèsia Francesa, on descobrirà que res és el que sembla. L’autor planteja amb un gran talent un seguit de qüestions molt interessants en un ambient clarament distòpic que, per contrapartida, situa enmig de paisatges de bellesa paradisíaca.

L'any 1984 Londres és una ciutat fosca en què la Policia del Pensament controla exhaustivament la vida dels ciutadans. Winston Smith és un peó d'aquest engranatge pervers i té com a objectiu reescriure la història per adaptar-la al que el Partit considera la versió oficial dels fets. Fins que un dia en Winston decideix qüestionar-se el sistema que els governa i els sotmet.

En un lloc sense nom i en una època indeterminada, aïllat enmig d'una natura inquietantment humana, viu un poble sotmès a una llei rigorosa i a la vigilància constant de dues amenaces: els caramens, uns éssers que no ha vist mai ningú, i les envestides del riu, que amenaça d'endur-se les cases. Les mares turmenten el desig de les criatures amb punxons de ferro. Els homes turmenten el desig de les mares embenant-los els ulls. El ferrer, que és qui mana, fabrica argolles per assegurar-se que la por sigui sempre més forta que el desig.