Títulos em Ficção Biográfica

Deu anys després de la mort del seu pare, el narrador d'aquest llibre decideix escriure-la. Amb l'ombra del suïcidi que priva el dol, es pregunta: és possible trobar les paraules d'un comiat que no es va produir? Així, aquest relat personal i íntim esdevé una recerca per entendre com es forgen els vincles familiars, a què condemna el silenci, on s'amaga la veritat d'una història. Però l'escriptura falla, i l'autor recorre a les biografies d'escriptors que es van suïcidar i a les seves darreres notes per reconstruir un adeu possible, temptatiu.

En concret, adapta de forma lliure els dos viatges d'Ubach per terres bíbliques, d'Egipte a l'Iraq, plens de riscos físics, que el monjo va emprendre per contrastar les sagrades escriptures amb els seus escenaris reals i aconseguir peces arqueològiques representatives. Alhora, hi afegeix una subtrama que recorre tota l'obra, al voltant de les túniques de la sagrada família de Jesús, la qual accentua el caràcter novel·lesc de la historia.

"Quan ets menuda, no t’imagines que res pot anar malament. Lo futur és un bufet lliure infinit, és tot teu, és inabastable, és etern, i morir-te et passarà, però en una altra vida. Hi ha gent que ja ho sap, que ho té fotut, perquè han tingut la mala sort d’haver nascut en un país en guerra o un entorn desfavorable. En este món de merda per desgràcia en tenim milions i milions i milions d’exemples, de xiquets amb un futur complicat. Però no era el meu cas. Jo donava per feta la vida fàcil. La felicitat, potser. Sí, donava la felicitat per segura. A mi, la vida m’aniria de cara."

De la mà de l'aclamat escriptor de Brooklyn, arriba una saga familiar èpica travessada per l'amor no correspost, la guerra i l'exili. Any 1933. Thomas Mann i la seva dona abandonen Alemanya anticipant l'horror del nazisme. Ell és l'escriptor més famós del seu temps, però quins secrets oculta la seva ànima turmentada? El Mag explica la història d'un home imperfecte i ambivalent. L'home que amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial va situar-se al costat fosc de la història. El pare de sis fills que va amagar la seva homosexualitat.

Palamós, estiu del 1962. Truman Capote acabava de comprar dues ampolles de ginebra, una de vermut sec i unes olives en una pastisseria del carrer Major de Palamós quan va descobrir en un diari que la seva gran amiga Marilyn Monroe havia mort a causa d’una sobredosi de somnífers. Així comença aquesta novel·la, en què l’autor recrea els tres llargs estius (d’abril a octubre) que Capote va passar a la Costa Brava, redactant la que estava convençut que seria la seva obra mestra, "A sang freda".

Una casa vella arran del mar és el testimoni de la transformació d’un barri de pescadors, dels canvis en la vida i els costums dels homes i les dones que hi han passat, del naixement, l’evolució i el declivi de les tres generacions de la família que la van habitar, explicats en primera persona per la casa mateixa. La veu de La Casa Verda no és neutra, és una veu íntima i alhora compromesa amb la història, la particular i la general.

El personatge de Paulina Buxareu és el de l’entranyable tieta soltera que trobem a tantes famílies, i que per no tenir una vida pròpia es conforma amb viure intensament la dels demés... Una de les obsessions de Paulina Buxareu és, paradoxalment, donar consells amorosos i intentar emparellar a qui se li posi per davant, fet que donarà peu a algunes complicacions, que haguessin estat del tot innecessàries si Paulina no hi hagués intervingut.

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos.

A l’Emil no li agrada l’esport però sempre diu que no amb un somriure. "Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra." Aquesta és la història de l’Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’Olimpíades més tard se’l considera invencible.

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura. Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Parc Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.

En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec estrany, una dona gran que sempre escolta els seus relats, la Cèlia, vol contractar-lo perquè li escrigui la seva biografia: «Mai no hauria imaginat que els teus contes explicarien tan bé la meva vida».

Amb vint-i-un anys, Ceferino Carrión fuig de l’Espanya franquista, grisa i asfixiant, buscant aires nous. Després d’intentar-ho diverses vegades aconsegueix embarcar a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units, per fer realitat el seu somni.

La desaparició de la seva filla porta a K. a una incessant cerca per descobrir el parador de la seva filla durant la dictadura militar brasilera d'Ernesto Geisel. La seva investigació el portarà també a afrontar els seus sentiments de culpa i a descobrir la identitat militant de la seva filla. Aquesta és la història d'una de les milers de desaparicions ocorregudes en gran part de Sud-amèrica durant les dècades dels seixanta i setanta, una de les més brutals conseqüències de la política nord-americana durant la Guerra Freda, en la seva lluita contra el comunisme.

La protagonista d'Aterratge decideix volar a Islàndia amb tres desconeguts per fotografiar-se dins la carcassa d'un avió estavellat el 1973. Una decisió que mai hauria pres abans de Tot Allò. Però el viatge desperta alguna cosa al fons del pou. Una altra decisió, escriure al pilot que va caure fa cinquanta anys. El Gregory respon, li explica tots els detalls de l'aterratge sense mica de literatura. I ella, que veu símbols a cada cantonada, s'adona que no pot passar-se el futur fent veure que el passat no ha passat.

Basada en les peripècies d'una família nombrosa de dotze germans a la Catalunya de postguerra, Quan érem feliços és una història real plena d'emocions, d'humor i de tensions en la qual l'autor evoca en primera persona els paisatges de la seva infantesa. Un recorregut de vegades íntim i de vegades panoràmic, gairebé cinematogràfic, ple d'imatges poderoses dels carrers del Barri Vell de Girona, l'estiueig a la Fosca, els setembres a pagès al mas d'Aiguaviva i els anys d'internat al Collell.

"De vegades sembla com si tinguéssim els ulls tancats amb parpelles de pedra que haguessin perdut tot moviment voluntari i involuntari d'obrir-se en algun moment. A vosaltres us desitjo aquesta vergonya: la monstruositat d'unes parpelles de pedra immòbils, però sempre obertes."

Palamós, estiu del 1962. Truman Capote acabava de comprar dues ampolles de ginebra, una de vermut sec i unes olives en una pastisseria del carrer Major de Palamós quan va descobrir en un diari que la seva gran amiga Marilyn Monroe havia mort a causa d’una sobredosi de somnífers. Així comença aquesta novel·la, en què l’autor recrea els tres llargs estius (d’abril a octubre) que Capote va passar a la Costa Brava, redactant la que estava convençut que seria la seva obra mestra, A sang freda.