Títulos em Vida em Família

La Rita vol escriure una novel·la. O potser vol deixar de mentir quan diu que ho està fent. Han passat vuit anys des que va descobrir la seva vocació a Atlanta, envoltada d'una família peculiar, i des d'aleshores encadena feines precàries i entrepans de llonganissa, i viu amb la sensació persistent de no acabar d'encaixar enlloc. Tot canvia quan, en una Barcelona vibrant i de nits que no s'acaben mai, coneix altres persones que també empaiten allò que les fa sentir vives, i descobreix amistats indestructibles i amors que arriben desafiant el destí.

La Remei té més de quaranta anys, està casada i té un fill, treballa moltes hores a l’hospital i està absorbida per la vida domèstica i professional. La seva germana Marga, una mica més jove, és tot el contrari: soltera i sense cap projecte vital ni professional que la lligui, té la sensació que li ha passat la joventut sense adonar-se’n i encara busca el seu lloc al món. I la mare de totes dues, l’Erne, ja fa més de quinze anys que va instal·lar-se a Itàlia i ha construït una vida nova allà, deixant enrere la vida al poble i les seves dues filles, que no l’hi perdonen.

En un nou exercici de narrativa magistral de Colm Tóibín, ens reunim amb Eilis Lacey, l’heroïna dels seu gran èxit de vendes Brooklyn. Vint anys després dels fets, als anys setanta, Eilis està vivint amb el seu marit, Tony Fiorello, i els seus fills en una casa a Long Island, massa a prop dels seus sogres. Una notícia impactant impulsa Eilis de tornada a Irlanda, a un món que ella creia que feia molt de temps que havia deixat enrere i maneres de viure, i estimar, que creia haver perdut per sempre.

"Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat… Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això." Mirall trencat és la més profusa de les novel·les de Mercè Rodoreda, un retrat de família al llarg de tres generacions, i un imponent retrat de dona amb la figura de Teresa Goday.

El gran escriptor irlandès situa una de les seves millors narracions al Pirineu català, en una història sobre la fredor, la distància i el dolor d’una família. A Un llarg hivern, Colm Tóibín mostra amb un control emocional impressionant l’expressió més eloqüent del vincle entre una mare i un fill. L’enyorança i la pèrdua que sent en Miquel cap a la seva mare s’entrellaça amb l’enyorança silenciosa que sent per un jove policia i per en Manolo, el servent.

La Rita Racons se'n va als Estats Units a fer d'au-pair sense saber-ho del tot. Un bon dia es troba a l'aeroport de Barcelona preparada per agafar un avió que, teòricament, l'ha de dur a Nova York, on aprendrà anglès durant l'estiu. Però el seu ínfim coneixement de la llengua anglesa la porta, per carambola, fins a Atlanta, a casa dels Bookland, on tindrà cura dels tres fills de la família durant un any sencer.

La Isolda evoca la fugida de la seva filla després d'una llarga sèrie de desavinences. No n'acaba d'entendre les causes. Què s'interposa entre totes dues? Potser l'estreta relació que la nena mantenia eamb el seu pare? Un fet inesperat , la trobada del diari que l'Adrià va escriur durant la malaltia...

Tots els bessons separats en néixer es busquen, inconscientment, tota la vida. L'Ari i l'Aran no són l'excepció. Són dos joves que han sentit una buidor interna d'ençà que eren infants, una mancança que els ha portat a expressar-se a través de l'art. Ella, l'Ari, compon cançons sinceres i punyents i el seu rap està triomfant allà on arriba. Ell, l'Aran, busca expressar-se amb el cos, cercant una connexió que no troba mai.

Un calorós dia d’estiu del 1969, tot el poble està preparat per rebre la visita de la Reina Juliana. És una celebració inoblidable, però just quan la monarca està a punt d’entrar al cotxe per marxar, arriben la Hanne Kaan i la seva mare. La Reina, en una acció inesperada, torna enrere, acaricia la galta de la nena i ofereix la mà a l'Anna Kaan.

Una casa vella arran del mar és el testimoni de la transformació d’un barri de pescadors, dels canvis en la vida i els costums dels homes i les dones que hi han passat, del naixement, l’evolució i el declivi de les tres generacions de la família que la van habitar, explicats en primera persona per la casa mateixa. La veu de La Casa Verda no és neutra, és una veu íntima i alhora compromesa amb la història, la particular i la general.

L’Olga és una dona feliç i satisfeta amb la seva vida familiar que es veu empesa a una davallada personal a la seva part més fosca i devastadora després que el seu marit l’abandoni de manera sobtada i la deixa amb les dues filles petites de la parella i el gos. Atrapada a les quatre parets del seu pis de Torí haurà de fer front als fantasmes de la seva infantesa i a la potencial pèrdua de la seva identitat pròpia.

Un viatge per la costa espanyola que canviarà la relació que té amb les seves mares, amb el món i amb si mateixa. Corre l'any 1986 i la Mar, de deu anys, comença un trajecte en cotxe fins a Andalusia. Una de les seves mares es queda a Barcelona, mentre l'altre agafa la carretera amb la Mar. Pel camí recolliran un jove autoestopista, cantaran cançons de pop i discutiran per bajanades. Durant aquestes vacances, la Mar aprendrà més de si mateixa, dels seus sentiments i de la vida.

"Vida familiar" és un recull de setze històries que giren entorn de relacions de família. Ens fan viatjar per vides inestables i imperfectes que han de superar dificultats per tirar endavant: des d’una separació, la mort d’un veí, un canvi de domicili... a una criatura que no entén els adults o una noia que no sap cap a on tirar. Tots ells són relats que expliquen situacions quotidianes i rutinàries molt pròximes i amb una gran dosi de realitat. Tot i que semblin històries sense cap relació, constitueixen un retrat de les relacions humanes.

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família. Gerbrand Bakker ens explica aquesta commovedora història a través de tres perspectives diferents, la dels bessons, la d’en Gerson i la del gos.

Eivissa, 1999. La Maria i els seus fills, l’Àngel i l'Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha estat cancel·lat i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre.

La Marie Tremblaypierre aprofita la bonança de l'estiu quebequès per organitzar una trobada familiar a l'antic xalet de vacances. L'excusa de celebrar el setanta-sisè aniversari és forçada, però les filles i el fill no s'hi capfiquen: rememorar els banys al llac i reviure la infantesa els sembla una bona idea per retrobar-se al cap de tant de temps. Hi duen les famílies respectives, o el que en queda, però també els seus secrets, les seves vivències i, sobretot, els silencis de les coses que no es van dir quan tocava.

A setze anys, orfe de pare i mare, Francisco Oller abandona Cassà de la Selva, viatja al nord en busca de fortuna i acaba creant una potent indústria de taps de suro a Reims, al cor de la Xampanya francesa. Allà hi cria quatre fills de personalitats fortíssimes: l'Angèle -la baba Angèle-, la valenta; l'Hélènne, la rebel; en Louis, l'insatisfet, i la misteriosa Yvonne.

"El risc més gran" és una novel·la vitalista i commovedora, de dones poderoses, d'universos familiars molt diversos, d’amors explosius i relacions intenses, i de personatges tan sòlids que se t'arrapen a la pell i a l'ànima. El desig, la pèrdua, les renúncies i l’amor es passegen per la vida de la Júlia, una dona de trenta-quatre anys que es trasllada a viure a la Terra Alta amb els seus dos fills després d’una trencadissa emocional.