Resultado Editorial "Saga Egmont" em Literatura Mundial

Esta novela relata el drama terrible de miseria y desarraigo ocurrida en América Latina. Desgarrador testimonio de la infancia en este continente. Una historia en clave de ficción llevándonos a conocer el fenómeno social que reclama profundos cambios....

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral.

Octavio Rincón arrastra una insípida existencia como funcionario municipal hasta esa tarde en que, durante unas vacaciones en Marrakech, es testigo de la súbita muerte de Dorita, su castrante y autoritaria esposa. Perplejo ante el cumplimiento de un deseo tan largamente anhelado, y confundido entre el temor a una eventual acusación de asesinato y una embriagadora sensación de libertad, su primer impulso es vaciar el minibar.

Gabriel Josipovici, un dels més prestigiosos escriptors anglesos, ens proposa en aquesta ocasió que llegim només per diversió. Com si juguéssim a una mena de Cluedo. Trobarem al baró, un home d’edat avançada amb una gran fortuna, a la seva esposa Espelth, una nerviosa dona que vol seguir sent rica, a Alphonse, un antic pallasso reconvertit en investigador privat que s’involucra en una trama d’espionatges creuats, a Isabelle, estudiant d’art que, gràcies als seus encants, s’aprofita de tots els homes amb qui es creua.

Las murallas más imbatibles son las propias. Las traiciones más amargas son las que nos inferimos a nosotros mismos. Los años perdidos, los instantes no vividos, la sonrisa no esbozada, la lágrima que jamás dejamos escapar, son enemigos ocultos dentro de la piel de cada uno de nosotros.

¿Una muchacha descalza haciendo equilibrio sobre la barandilla del Pont Notre-Dame puede cambiar el mundo? Cerca de ella, el violinista más genial de todos los tiempos (y el menos conocido) toca un Stradivarius sin cuerdas, mientras en ambas orillas del Sena se forma una multitud, armada de sonrisas y pancartas en blanco. Y los gobernantes del mundo, reunidos en París, desesperan, pues no puedes mentirle a un pueblo si no sabes lo que reclama.

La obra es narrada en primera persona como una memoria autobiográfica contada por un caballo llamado Azabache (en inglés original, Black Beauty) -partiendo con sus alegres días como potranco en una granja inglesa siguiendo con su difícil vida en Londres.

Iván Serguéyevich Turguénev, también escrito Turguéniev (ruso: Иван Сергеевич Тургенев) 1818-1883 fue un escritor, novelista y dramaturgo, considerado el más europeísta de los narradores rusos del siglo XIX. Fue miembro correspondiente de la Academia Imperial de Ciencias en la categoría de lengua y literatura rusas (1860), doctor honorífico de la Universidad de Oxford (1879) y miembro honorífico de la Universidad Imperial de Moscú (1880).

Aquesta és la història d'una transformació. De la relació entre dos germans, explicada a través de la mirada innocent i a estones malèvola del príncep destronat, i del seu odi a la germana que acaba de néixer. Un naixament qu el fa prendre consciència de tot el que l'envolta: la precarietat familiar, les indidelitats i les venjances que hi tenen lloc i la seva gradua desintegració. Una història colpidora però plena de moments tendres i esperançadors, narrada amb ambició i seguretat.

Una periodista de televisió establerta a Barcelona, que segueix de prop la guerra dels Balcans, torna durant tres dies al seu poble natal per assistir a l'enterro del seu avi i per recuperar, sense preveure-ho, una història que li és pròpia. «Una mort dolça i una vetlla a l'antiga, honor a un cadàver de cent anys. I una història que es comença a contar, sola». La palmera de blat (publicada per primer cop el 1995) és precisament aquesta història: la del poble agrícola de Salavai i els canvis que ha sofert en els últims anys.

Auf der Flucht vor der Vergangenheit zieht die Tierärztin Shelly Makepeace mit ihren beiden Kindern nach Neuseeland, um ein neues Leben anzufangen. Doch auch in der neuen Heimat stößt sie auf Ablehnung. Zwischen ihrer Familie und der Nachbarsfamilie scheint ein mysteriöser Streit zu bestehen; die Ursache kennt sie nicht. Einzig der Farmer Josh Wood bleibt ihr zugetan. Eines Tages entdeckt sie auf dem Dachboden ihres neuen Zuhauses ein altes Bild. Das Bild einer wunderschönen jungen Frau.